Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels

Comparteix:

Presentació

L'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) és una centre d'ensenyament Superior de la Universitat Politècnica de Catalunya. Imparteix titulacions de grau i de màster en l’àmbit de les telecomunicacions, l’aeronàutica i l’espai, amb un fort compromís pel que fa a la innovació en les metodologies docents i la qualitat. Aquest compromís inclou una intensa activitat de recerca, en contacte estret amb la indústria per promoure la transferència de resultats a la societat. L’èxit del model d’ensenyament de l’Escola es fonamenta en quatre eixos principals:

  • L'aprenentatge cooperatiu basat en projectes, del qual va ser un centre pioner.
  • L'avaluació continuada, basada en una càrrega de treball continuada i sostinguda dels estudiants. 
  • L'experimentalitat i l'ús dels laboratoris, a disposició dels estudiants sempre que no s'hi fan classes.
  • Pràctiques en empreses, incloses al pla d'estudis d’algunes de les titulacions.

Des dels seus inicis el 1991, l'Escola ha apostat per la qualitat tant de la docència com de la gestió. El disseny i implantació d’un Sistema de Garantia Interna de la Qualitat (SGIQ) modèlic va desembocar en l’obtenció de l’acreditació de qualitat ISO 9001:1994, emès per la prestigiosa Det Norske Veritas (DNV) l’any 1999, tot esdevenint el primer centre universitari públic de l’estat a obtenir-la. L’any 2002 l’Escola va renovar la certificació amb l’acreditació de qualitat ISO 9001:2000: sistema de millora contínua basat en processos, i l’any 2009 va entomar una reestructuració del SGIQ per adequar-lo a les directrius del programa AUDIT. 

L'Escola ha rebut diverses distincions relacionades amb la docència. El seu primer director, en Javier Bará Termes (1991-1996), va ser guardonat el 1996 amb el premi "Jaume Vicens Vives", el de major prestigi atorgat pel govern català en l’àmbit universitari, per la posada en marxa del pla d’estudis en Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions de l'Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat (EUPBL), primer nom de l’Escola, aleshores provisionalment ubicada a Sant Just Desvern. 

El director que el va succeir en el càrrec, en José Luis Andrés Yebra (1996-2002), va iniciar la fase de consolidació de l’Escola, amb el trasllat a l’actual edifici en el Campus del Baix Llobregat (CBL), situat en el Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT) de Castelldefels. La seva tasca va ser clau en la transformació acadèmica de l’Escola. tot convertint un centre pilot de tres-cents estudiants i una única titulació, en un centre amb més de mil estudiants i quatre titulacions. El 13 de juny de 2001 es va aprovar el canvi de nom de l'Escola, passant a ser Escola Politècnica Superior de Castelldefels (EPSC).

Durant el mandat del següent director, en Miguel Valero García (2002-2008), l’Escola va rebre el premi “Jaume Vicens Vives” l’any 2004, en aquest cas en modalitat col·lectiva, per la qualitat i organització de la titulació d’Enginyeria de Telecomunicació (Segon Cicle), estructurada segons el model d’aprenentatge cooperatiu i basat en projectes (PBL). També va guanyar el premi Flyer 2005, atorgat per l'Associació Nacional d'Enginyers d'Aeronàutica per l'estructura i la qualitat del pla d'estudis de grau d'Enginyeria Aeronàutica, i va ser guardonada per l'AQU l'octubre de 2006 amb un premi pel "Sistema de gestió de la qualitat a l’EPSC" i un accèssit per "La prova pilot d'adaptació a l'Espai europeu d'educació superior a l’EPSC" que afectava les titulacions d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions: especialitat en Sistemes de Telecomunicació i especialitat en Telemàtica. 

El director Jordi Berenguer i Sau (2008-2014) va ser l’artífex de l’adequació del SGIQ a les directrius del programa AUDIT el 2009. També va pilotar la transició de les titulacions de l’Escola a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). i va ser durant el seu mandat que l’Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) va rebre la seva denominació actual, l'11 de novembre de 2010, per respondre a la necessitat d’adequar-se a la LOMLOU, que eliminava les distincions entre escoles “Tècniques” i “Superiors”, i per explicitar els àmbits d’activitat de l’Escola.

Durant el mandat del director Luis G. Alonso Zárate (2014-2021), es va dissenyar, implementar i desplegar el Doble Grau en Enginyeria de Sistemes Aeroespacials i Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació o Enginyeria Telemàtica, el primer doble grau universitari amb accés per preinscripció. D’ençà de la seva implantació el curs acadèmic 2015-16, ha permès estudiants d’alt rendiment cursar, en règim de simultaneïtat, estudis dels àmbits aeroespacial i de telecomunicacions en un mateix centre i en només cinc anys.

La directora Cristina Cervelló i Pastor (2021-2026) va concórrer a les eleccions amb la determinació d’impulsar l’EETAC com a escola on formar professionals i recercaires d’èxit, alineats amb les necessitats i reptes, actuals i futurs, de la societat. En aquesta línia, l’Escola va posar en marxa el curs 2024-25 un nou Grau en Enginyeria de Satèl·lits, el primer de l’estat i del món, amb l’objectiu de proporcionar una formació completa i rigorosa en coneixements, habilitats i competències als futurs professionals d’un sector, l’espacial, en ràpid creixement. Addicionalment, es van dissenyar dos nous màsters, l'Erasmus Mundus master's degree in Communications, Engineering and Data Science (CoDaS) i el màster universitari en Intel·ligència Artificial per a Indústries Connectades (AI4CI), tots dos de dos anys, a realitzar en almenys dues universitats dels consorcis corresponents. El màster CoDaS, iniciat el curs 2024-25, va ser el primer programa promogut per la xarxa europea universitària d'innovació, tecnologia i enginyeria Unite!. Per altra banda, el màster AI4CI, iniciat el curs 2025-26, va ser fruit d'un projecte de la convocatòria Digital Skills 2022, i té com a objectiu formar professionals capaços d'entendre els conceptes relacionats amb la intel·ligència artificial, l'aprenentatge automàtic (machine learning), la ciència de dades (big data) i l'enginyeria de telecomunicacions, i d'aplicar-los en la transició cap a la indústria connectada, amb l'objectiu d'innovar i millorar les xarxes de comunicacions usades entre els elements d'una planta industrial. Una altra fita destacada del mandat de la primera dona directora de l’EETAC va ser la revisió i reestructuració completa del Sistema de Garantia Interna de la Qualitat (SGIQ) de l’Escola, per alinear-lo amb les diverses reformes de l’organització dels ensenyaments universitaris i del procediment d’assegurament de la seva qualitat promogudes per l’Agència per a la Qualitat del sistema Universitari de Catalunya, que va conduir a l’obtenció de la certificació del SGIQ de l’EETAC el desembre del 2024. Aquesta certificació, unida al fet que les acreditacions de les titulacions de l’Escola s’havien anat renovant en les dates que pertocava, va permetre obtenir, el febrer del 2025, l’acreditació institucional de centre, que acredita tots els títols universitaris oficials que s'imparteixen a l'EETAC per un període de sis anys renovables.