Què és l'aeronàutica?

Viatjar a l'altra punta del món en menys d'un dia, just per sobre el més alt dels núvols i a poc menys que la velocitat del so. Això és el que actualment centenars d'avions fan cada dia i tot gràcies a l'enginyeria aeronàutica.

L'aeronàutica tracta tot allò que fa possible que una aeronau pugui volar de manera segura i eficient. És doncs un camp marcadament multidisciplinari on entren en joc una gran varietat de ciències, tècniques i tecnologies. Per exemple, l'aerodinàmica permet dissenyar ales i aeronaus que puguin desplaçar-se de manera eficient per l'aire. La termodinàmica i les tècniques de propulsió conceben i marquen les pautes per fabricar els motors o grups propulsors necessaris per a les aeronaus. El camp de les estructures i la ciència i tecnologia dels materials permeten construir aquestes aeronaus. L'electrònica, la informàtica i les telecomunicacions equipen l'aeronau amb tot de sistemes per tal de poder-la pilotar, controlar, comunicar-se i navegar amb seguretat, etc.

Però l'aeronàutica és molt més que això. Per poder volar, a part d'una aeronau, fa falta una infraestructura addicional que permeti operar-la i explotar-la. Si a més a més tenim en compte que en el món no hi ha només una sola aeronau en vol, sinó que per exemple en una zona com Europa n'hi pot haver més de 3000 volant al mateix temps, aquesta infraestructura es fa completament imprescindible. Estem dient, doncs, que l'aeronàutica també és aeroports, sistemes de navegació, sistemes de comunicacions i vigilància, serveis de trànsit i control aeri, tècniques i mètodes d'operació i explotació d'aeronaus, legislació i normativa aplicables, organismes i agències d'aviació civil etc.

La UPC és considerada segons el rànquing d'universitats espanyoles, "Rankings I-UGR de Universidades Españolas según campos y Disciplinas", la millor universitat per estudiar enginyeria.

Què s'estudia?

L'Enginyer Aeronàutic ha de saber desenvolupar les tasques pròpies i comunes de l'enginyeria: disseny, realització i direcció de projectes o processos de fabricació i ha d'adquirir una base sòlida en disciplines fonamentals com ara les matemàtiques, la física, la mecànica, l'electrònica, etc.

En particular, l'especialitat en aeronavegació proporciona formació en el camp de l'estructuració de l'espai aeri, les operacions aèries, l'aviònica i els sistemes per a la navegació i la circulació aèries. Tot i això no es deixen de banda altres aspectes fonamentals en l'aeronàutica com són l'aerodinàmica, la propulsió, la ciència i tecnologia dels materials, el disseny d'aeronaus i la navegabilitat, els sistemes de bord i de control o les infraestructures aeroportuàries. A més a més, en l'últim any d'estudis, una sèrie de cursos o assignatures optatives permeten a l'estudiant aprofundir més en disciplines ja conegudes (aviònica, navegació, comunicacions, aerofísica...) així com explorar altres camps menys tractats en els dos primers anys com ara les tècniques espacials, la meteorologia o la instrumentació electrònica entre d'altres.

Durant aquests estudis s'emfatitza significativament la realització de treballs o projectes en grup i la utilització de laboratoris que permeten complementar d'una manera pràctica, amena i directa tots els coneixements teòrics impartits i alhora potenciar tota una sèrie de competències transversals imprescindibles per a qualsevol enginyer (tècniques de comunicació, lideratge, autonomia, presa de decisions, etc.). Per a tal efecte, l'Escola disposa de laboratoris de física aplicada i mecànica, electrònica bàsica i instrumentació, informàtica, simulació de vol, radionavegació, automàtica, aviònica, materials, etc.

Quines sortides té l'Enginyeria Aeronàutica?

L'Enginyeria Aeronàutica disposa d'una base de coneixements i competències sòlida i àmplia que li permet desenvolupar-se en una gran diversitat de sectors i perfils professionals. Naturalment, el sector majoritari és el camp aeroespacial, ja sigui dins de Catalunya com arreu del món. Tanmateix, l'alt nivell de formació permet també exercir la professió en sectors tan diversos com ara empreses de consultoria tècnica o econòmica, la majoria dels sectors industrials o el món dels altres mitjans de transport o fins i tot les finances i la banca.

Centrant-nos només en el sector aeroespacial, l'enginyer aeronàutic pot desenvolupar les seves funcions en camps relacionats amb la concepció de productes o processos de fabricació nous, la recerca o desenvolupament de tècniques o solucions innovadores per al sector aeroespacial, la coordinació de projectes o estudis, l'explotació, operació o manteniment d'aeronaus i infraestructures aeronàutiques i un llarg etcètera.

Finalment, de manera esquemàtica i a títol d'exemple, els sectors principals on desenvoluparia la seva professió l'enginyer aeronàutic es podrien resumir en:

• Companyies aèries, moltes d'elles amb seu o delegacions a aeroports tant propers com els de Barcelona, Ciutat de Palma, València, Girona, etc.
• Indústria aeroespacial: des de les grans companyies com EADS-CASA, Airbus, Eurocopter, Thales, ATR, Alcatel, INDRA... fins a tot un ampli ventall de petites i mitjanes empreses que treballen moltes vegades subcontractades o en col·laboració amb aquestes grans companyies.
• Organismes nacionals de l'aviació civil: DGAC, AENA etc.
• Organismes internacionals de l'aviació civil: EUROCONTROL, OACI, IATA, EASA, etc.
• Organitzacions o agències aeroespacials: ESA, NASA, CNES, CCSDS, DLR, INTA, etc.
• Universitats i centres de recerca i/o desenvolupament: UPC, UPM, ONERA, IEEC, CTAE, etc.