Investigadors de l'EETAC publiquen a la revista Science
29/06/2016
El professor Daniel Crespo, del Departament de Física Aplicada, i Milad Madinehei, becari predoctoral, han publicat a la revista 'Science' un estudi dels processos de corrosió en acers amorfs, que són similars als acers inoxidables però sense estructura cristal·lina.
La seva elevada resistència a la corrosió permetria emprar-los en bateries de Li-ion, com les que s'utilitzen en els 'smart phone', augmentant-ne la durada.
Més informació després del salt.
Els materials han estat produïts a la UPC i analitzats primer a la Universitat i després al Max Planck Institute de Düsseldorf (Alemanya). A part d'aquestes dues institucions també ha participat en l'estudi el Centro de Investigación y de Estudios Avanzados (CINESTAV) del Instituto Politécnico Nacional de Mèxic.
Els acers amorfs són una família dels anomenats vidres metàl·lics que, tot i tenir un aspecte similar al d’un metall normal, en alguns casos dupliquen o fins i tot tripliquen la resistència mecànica dels materials metàl·lics cristal·lins de composició similar. Tanmateix, presenten sovint excel·lents propietats magnètiques per a la producció de transformadors de corrent, reduint les pèrdues degudes a la producció de calor fins a un 75% respecte a un transformador normal. La utilització de transformadors d’alta eficiència és imprescindible per reduir les pèrdues en la xarxa de distribució d’energia elèctrica que, alhora, és essencial per assolir l’objectiu establert per la Comunitat Europea de reduir el 2020 en un 20% les emissions de CO2 respecte de 1990.
Un acer amorf és un vidre metàl·lic on el component principal és ferro. El material estudiat incorpora, a més, molibdè (Mo), carbó (C), bor (B) i crom (Cr); si fos cristal·lí, seria un acer inoxidable. Segons l’investigador Daniel Crespo, “a temperatura ambient aquest ‘acer amorf’ mostra una excel·lent resistència a la corrosió”. Tanmateix, s’ha sotmès el material a tractaments tèrmics a temperatures creixents i s’ha estudiat com la mobilitat atòmica provoca l’aparició de successives estructures cristal·lines, fins cristal·litzar totalment el material a 800 ºC. Emprant modernes tècniques analítiques els investigadors han pogut identificar la composició de les diferents fases cristal·lines en funció de la temperatura del tractament tèrmic.
Més informació:
Comparteix: