Comparteix:

Patents: una manera de protegir el coneixement a l'EPSC

29/06/2016

El professor de l'EPSC Ramon Pallàs

La revista "Informacions" ha entrevistat en el seu últim número als professors de l'EPSC Ramon Pallàs, del Departament d'Enginyeria Electrònica, i a Antoni Gelonch, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions, per conèixer la seva opinió respecte les patents. A continuació pots llegir un extracte de les seves entrevistes. 

En el darrer any, la UPC ha obtingut 45 patents, 33 de nacionals i 12 d'internacionals, i 10 llicències d'ús. És la universitat capdavantera a Catalunya i una de les tres primeres de l'Estat espanyol pel que fa al nombre de patents.

Les patents internacionals a la UPC en els darrers cinc anys s'han quadruplicat. Tanmateix, la comunitat investigadora tendeix a considerar innecessari protegir els resultats de la recerca. "Potser per manca de tradició, potser perquè creuen que tothom fa com ells (cosa que evidentment és falsa) o perquè veuen molt lluny la possible aplicació", opina l'investigador Ramon Pallàs, professor de l'EPSC del Departament d'Enginyeria Electrònica.

Ramon Pallàs reconeix que "a l'investigador acadèmic li és més fàcil aprendre a escriure bons articles, perquè en llegeix contínuament, que no pas aprendre a redactar patents, que sovint desconeix del tot." Una altra raó d'aquesta manca de tradició de patentar és, segons ell, que "l'aportació científica d'una patent no és sotmesa al mateix tipus de valoració que un article publicat en una revista científica de prestigi i per tant, és menys valorada acadèmicament."

En aquesta línia es manifesta Antoni Gelonch, professor de l'EPSC del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions: "el procés de patentar és complicat i car si vols tenir un cert recorregut." Gelonch lamenta que el sector empresarial del país "no mostri gaire interès a veure què es fa a les universitats. Molts cops és el mateix investigador el que ha de desenvolupar tot el procés: aportar la idea, treballar-la, seguir la burocràcia de definir la patent i, després, intentar convèncer una empresa que hi aposti."

Gelonch és un dels investigadors que ha sol·licitat una patent el 2008, en el seu cas sobre un algorisme per gestionar recursos de computació en sistemes multiprocessadors que tenen restriccions de temps reals. "Està pensat per a sistemes que treballen amb uns quants processadors que hagin de donar una resposta en un temps determinat, com ara els equips de les estacions base dels sistemes mòbils", explica.

Pel que fa a apropar la recerca a les necessitats socials, un invent que ha trobat aplicació al mercat i que pot ser la clau de l'èxit de molts fabricants d'electrodomèstics és el sistema que ha enginyat Pallàs per mesurar la conductivitat de líquids amb menys circuïts electrònics i de manera que s'obté més informació, un factor imprescindible en molts processos industrials. El nou mètode, del qual ha sol·licitat una patent, pot ajudar a fabricar un rentavaixelles que estalviï aigua i energia.

D'altra banda, aquesta és una forma més de donar un valor afegit als resultats de la recerca, llegar alguna cosa valuosa a la societat i obrir nous camps a la innovació. Antoni Gelonch, que diu que "és una manera de rendibilitzar l'esforç fet". A més, "atès que les patents només tenen sentit en el moment que hi ha alguna empresa interessada a explotar-les, el procés d'avaluació de les possibilitats d'una idea esdevé el mecanisme que fa acostar la recerca a les necessitats reals de la societat", apunta.

Per Ramon Pallàs, patentar el coneixement "motiva el professorat", i puntualitza: "La recerca costa molts diners a la Universitat i mitjançant les patents pot obtenir un retorn econòmic que li permeti continuar investigant. La recerca subvencionada pels organismes públics no cobreix les despeses que en genera." Tot plegat, creu, "dóna prestigi i ajuda a transmetre el missatge que la generació de coneixement és una funció bàsica de la universitat, a més de la formació de l'estudiantat." Així mateix, afegeix que "és una manera de transferir coneixement i ajudar a crear riquesa, si hi ha una política de llicències coherent amb l'origen dels recursos que fan possible la recerca."

 

Pots veure l'article sencer a: Patents, protegir el coneixement, Informacions nº 216